Cossiers d'Algaida l'any 1956
La paraula cossiers ha preocupat sempre els investigadors. La presència d'aquest ball a Menorca, que com hom sap va patir una dominació anglesa al s. XVIII, va dur a pensar que es tractaria d'un ball d'Escòcia, com sembla adduir l'arxiduc Lluís Salvador.
L'observació de Lluís Salvador avui és totalment inacceptable perquè l'actual filologia sembla que es decanta per altres etimologies, com la de "cossia" o "correguda". A l'Edat Mitjana aquesta paraula significava el corredor central d'una galera entre els bancs de babord i els d'estribord. Daquí prové que un dels càstigs imposats als remers consistia a fer-los "córrer la cossia".
El mot "cossier", documentat per primer cop a Mallorca el 1554 és, segons Joan Coromines, l'adaptació catalana del mossarabisme kosaïr, "corredor", que corre cerimonialment, derivat del llatí cursus, "cós" o "correguda", en català.
Al segle XVII aquesta dansa era coneguda amb el nom de "ball de cossis" i ja el 1403 apareix a Tarragona com el "ball del scosi" i anys més tard, el 1466, a Manresa, sota la denominació de "los scosis".
S'han formulat tres hipòtesis fonamentals sobre el seu origen:
1. Hipòtesi històrico-religiosa
Segons l'historiador Salcet, el ball dels cossiers no és més que una resta de la dansa executada pels sacerdots de la catedral, que consistia en inclinacions i salts a l'esquerra i a la dreta.
2. Hipòtesi lúdica
És remarcable el caràcter itinerant dels cossiers al cap de la processó del Corpus. D'aquí Joan Miralles dedueix la possibilitat que els cossiers fossin molt temps abans els intèrprets d'algun antic joc o de jocs d'especial destresa i exercicis gimnàstics que, en passar a formar part de la processó eucarística, serien configurats com a balls sacralitzats. En realitat, la dansa no és més que un joc musicat amb una rica varietat de figures.
3. Hipòtesi matriarcalista
L'origen dels cossiers es remunta a les civilitzacions agràries, els cultes de les quals eren favorables a deïtats femenines. Com que la vestimenta dels cossiers és de tall femení, la dansa podria apuntar a un culte matriarcal que ens hauria arribat des d'Europa. Els cossiers són restes fòssils dels balls de la fertilitat, que el cristianisme assimilà canviant el seu simbolisme primitiu i convertinti-los en una lluita alegòrica entre el bé i el mal.
Les primeres notícies dels cossiers a la festa del Corpus són del 1544 a la vila de Sóller. Segons l'historiador Rul·lan Mir, a la festa del Corpus apareixen algunes comparses, dimonis, cossiers i cavellets que vestien indumentàries molt estranyes i executaven diverses danses. A aquests eks seguien personatges de l'Antic Testament, nins vestits d'àngel i confraries amb els estandarts pertinents. La processó del Corpus es repetia de manera parcial el darrer dia de l'octava on assistien esl cossiers i els diables.
A començaments del s. XVII aquesta dansa encara era considerada com una paralitúrgia dins d'algunes processons solemnes que es realitzaven a la ciutat. Així, la veiem practicada en la de 1614 amb motiu dels actes d'acció de gràcies al Totpoderós per la bona collita d'aquell any.
Cossiers d'Alaró a finals del s. XIX
